Manifest #OrgullCastelló2019
Fa cinquanta anys, es va produir una revolta en un bar de Nova York (Stonewall) que va donar origen a la reivindicació del moviment LGTB en el món. Les primeres manifestacions en els altres països, van ser un calc: la reivindicació d’uns drets que ens eren negats per ser els qui érem, sense més. Se’ns havia tractat de persones malaltes, improductives, defectuoses, inferiors i hui dia, hi ha gent que continua pensant així.
La nostra lluita no ha acabat encara i enguany volem recordar als nostres majors, gràcies als quals hui gaudim de certs drets, que pot ser que no els donem la importància que tenen, però que en una època no tan llunyana no existien i ara mateixa hi ha gent que ens els volen arravatar. Ells i elles van haver de patir l’escarn d’una societat on no eren reconeguts.
I pareix que ens hem oblidat d’això, els drets que ara mateix tenim les persones LGTBI creiem que hagen caigut del cel, els nostres y les nostres majors van viure en una societat hostil i van anar a poc a poc aconseguint el que tenim ara. Nosaltres i nosaltres no volem tornar a l’armari, no volem que ens curen com abans, perquè no estem malaltes ni malalts, per això volem reivindicar l’aconseguit i no tornar arrere, per això tenim que aprendre del nostre passat, necessitem que els nostres majors ens expliquen perquè lluitaven! Com s’organitzaven en la clandestinitat! Com suportaven anys de presó! Com sobrevivien!
No demanem molt, simplement ser persones de ple dret en aquesta societat, no sentir-nos inferiors, no ser depreciats, no viure amb por, el que es diu tindre DIGNITAT (PRIDE en angles), el que reivindiquem avui! Diada per l’alliberament sexual i de gènere!
Podem dir que la nostra revolució ha tingut tres parts, la primera va ser la DESPENALITZACIÓ, es el pas més important i les i els nostres majors ho van aconseguir, vos imagineu una societat on per estimar et poden tancar a la presó, on per tindre ploma et poden sotmetre a teràpies aberrants, on per identificar-te amb un gènere contrari al que es suposa que vas néixer poden……..Bueno això l’estat espanyol encara no ho ha despatologitzat!!!
Després va vindre la segon part, fer lleis que ens donen dignitat, com la del matrimoni igualitari!!! I després la tercera part, la PLENA IGUALTAT!
Molt bonic per un discurs si fora real, però desgraciadament no ho es, ens vam quedar en la primera part i certes molles de la segona i tercera, perquè?
Perquè vam pedre l’esperit de lluita dels nostres majors!
Cal recuperar-lo, cal que ens unim de nou per tal de no pedre drets, per tindre una igualtat real, perquè ninguna persona LGTBI sofrisca, per això es tan important la nostra historia, per això es tan important aquest any, necessitem l’experiència de les que van lluitar per aconseguir ser persones de ple dret!!!
Ara mateix reivindiquem una llei d’igualtat de les persones LGTBI estatal, VOLEM DIGNITAT!!!
Al País Valencià tenim les millors lleis d’igualtat de les persones LGTBI de mon, volem que s’implemente!
Volem que el terrorisme masclista desaparega!
I ho volem ja, perquè ja no ens alimenten molles, volem el pa senser!
Volem estimar a qui vulguem! Volem expressar-nos com ens plaga! Volem identificar-nos sense que ninguna institució ens qüestioni! Volem formar famílies com ens plaga!
Volem sentir-nos vives i vius!
I volem donar les gracies a totes les persones grans que ens vau obrir el camí, no sou el pasat, sou el futur!!!!
I ara a gaudir de la festa de la dignitat, l’ORGULL, el nostre dia, el dia que durarà anys, braços lliures i boques i mans!!!
