Un any més, ens reunim per a celebrar el Dia de la Visibilitat Trans i volem recordar per què celebrem aquest dia dues setmanes abans del Dia Internacional del mateix nom. El motiu és que el 15 de març commemorem l’aniversari de l’aprovació de la Llei 3/2007 sobre el canvi de nom i esment del sexe en persones transsexuals. En el seu moment, fa ja dotze anys, va ser pionera en el món en permetre el canvi de nom i sexe registrals sense necessitat de cirurgies i sense haver d’anar a judici, convertint-se en un acte administratiu.
No obstant això, les lleis es redacten i aproven en un context social i època concrets. Fa dotze anys, ja es començava a intuir que les persones trans som també éssers humans i, per tant, subjectes de dret, quan trenta anys abans simplement érem delinqüents i una amenaça per a la societat. No obstant això, encara se’ns considerava malalts mentals en aquells dies.
Els anys no passen debades, la societat ha canviat, moltes realitats, abans ocultes, han emergit davant una millor comprensió social. La realitat de la identitat de gènere, com totes les realitats, és diversa, no solament binària, com injustament s’ha volgut fer creure durant molt de temps, i al llarg d’aquests anys, també s’han alçat les veus de les persones no binàries reclamant el seu reconeixement i la seua posició en la societat.
La llei del 15 de març de 2007, vigent en l’actualitat, ja no és suficient. Recordem que el mes de juny passat de 2018 l’Organització Mundial de la Salut, per fi va traure de la secció de trastorns mentals la transsexualitat i va passar a anomenar-la “Incongruència de gènere”. No obstant això, encara que no estem d’acord amb el terme “incongruència”, celebrem que, des de juny de 2018 ja no se’ns considera persones malaltes.
L’actual llei ja no ens val!. Per què?
Perquè no reconeix els drets dels menors a tindre una documentació d’acord amb la seua identitat de gènere, exclou a la població migrant del seu dret a tindre reconeguda la seua identitat de gènere en la documentació emesa per l’estat espanyol i exigeix un diagnòstic de disforia de gènere, és a dir, un diagnòstic mèdic i un certificat psicològic sobre una malaltia “que ja no existeix”, a més d’exigir dos anys de tractament mèdic per a poder optar al canvi de gènere registral.
Aquesta llei, a més, és contrària a les directrius europees, que aplaudeixen l’actuació d’alguns Estats membres que estan incloent en les seues legislacions el reconeixement jurídic del gènere sobre la base de l’autodeterminació.
Per aquests motius, des de FELGTB, reclamem la modificació de la Llei 3/2007 que dicta les exigències que han de complir encara hui dia les persones trans per a canviar el seu gènere a nivell registral. Aquestes són, com comentàvem amb anterioritat, el tindre un diagnòstic mèdic de disforia de gènere, haver realitzat dos anys de tractament hormonal, ser espanyol i major d’edat. Això fa que moltes persones no puguen realitzar el canvi registral el que incrementa la discriminació laboral que ja de per si mateix pateixen en ser persones trans, ja que moltes empreses les rebutgen sistemàticament quan detecten una discrepància entre la seua identitat sentida i el seu nom registral.
Encara que la negació del dret d’autodeterminació és la major discriminació que patim les persones trans actualment en el territori espanyol, també patim discriminacions en els àmbits educatius, sanitaris i laborals, a més de ser víctimes freqüents de delictes d’odi per motiu de transfòbia.
Per aquests motius, al marge de la modificació de la llei anteriorment esmentada, reivindiquem:
· La inclusió en el Sistema Nacional de Salut de l’assistència sanitària necessària per a la reassignació de sexe dins de la cartera de serveis comuns en les condicions que s’establisquen. Aquesta assistència sanitària inclourà l’acompanyament de tots els aspectes de la salut física i mental de la persona, respectant sempre la voluntat d’aquesta. Sol·licitem, a més, que, a partir dels 16 anys d’edat, els menors trans puguen prestar per si mateixos el consentiment informat per a accedir a la reassignació sexual quirúrgica.
· Que s’incloguen, igualment, els tractaments durant la pubertat dirigits a evitar el desenvolupament de caràcters sexuals secundaris no desitjats, així com aquells que servisquen per a propiciar els desitjats.
· Que cap persona puga ser sotmesa a tractament, procediment mèdic o examen psicològic o psiquiàtric que no desitge o que coarte la seua lliure autodeterminació de gènere.
· La formació del personal sanitari tant del sector públic, com del privat, sobre diversitat sexual, familiar i de gènere, així com sobre les especificitats de la realitat trans.
· L’accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública a tota persona amb capacitat de gestar.
· La implementació de mesures i incentius per a organismes públics i empreses privades que afavorisquen la integració i inserció laboral de les persones trans, per estar en situació d’especial vulnerabilitat.
· La creació de programes d’informació dirigits als centres educatius, així com cursos de sensibilització i capacitació al professorat, que els ajuden a incorporar la diversitat afectiu-sexual, de gènere i familiar de manera transversal en els seus currículums formatius.
· El desenvolupament i la implantació de protocols d’actuació específics per a casos d’assetjament escolar per motiu de LGTBIfobia.
· La formació i sensibilització dels cossos i forces de seguretat de l’estat sobre la realitat i necessitats de les persones trans per a animar a aquestes a denunciar les violències que pateixen i es garantisca així una correcta atenció durant el procés.
· Vigilància de l’aplicació de la penalització amb agreujant per a tota agressió o discriminació per motius d’identitat sexual i/o de gènere i/o expressió de gènere tal com estableix el Codi Penal. Reivindicació de l’esmena de danys per a les persones trans* majors que han patit i pateixen de transfòbia social i institucional tal com estableix l’Estatut de la Víctima
